El vent, el timó del globus aerostàtic

A diferència d’altres aeronaus, el globus aerostàtic no tenen ni timó, ni volant, no els podem dirigir en el sentit que vulguem. Van en la direcció que va el vent.

Per fer-nos una idea de com el vent condiciona el pilotatge d’un globus aerostàtic, podem imaginar-nos el cel com si fos un gran tall de pastís, format per diferents capes superposades. A cada capa, el vent pot bufar en una direcció i amb una intensitat diferent. El pilot, un cop sap que hi ha en cada una de les capes, se situa a la que el porti cap a la direcció més adequada per trobar un lloc per aterrar.

A mes de coneixer el comportament vertical del vent que es descobreix en el mateix moment del vol, també és molt important coneixer com el vent varia en funcio de l’orografia del terreny. La Garrotxa, amb el seu paisatge natural i muntanyós, està travessada per diverses serralades que divideixen la comarca en diferents valls. Tot i que el comportament del vent pot variar cada dia, cada vall presenta unes dinàmiques i patrons que es repeteixen amb certa regularitat, i conèixer-los és clau per planificar el vol.

Les valls paral·leles al Pirineu i amb obertura cap al mar tendeixen a presentar un patró força característic: de bon matí, el vent sol recórrer la vall d’oest a est. Aquesta dinàmica, però, pot canviar a mesura que avança el dia. Sobretot en èpoques de més calor, és probable que entri la marinada, una brisa procedent del mar que pot fer canviar la direcció i velocitat del vent dins la vall. Les valls de Santa Pau, d’Hostoles o del Llierca són exemples clars on sovint es poden observar aquests patrons.

En canvi, en valls més petites, tancades o amb una orografia més irregular, el comportament del vent pot ser molt més variable i imprevisible. En aquests casos, les condicions poden canviar significativament d’un dia a l’altre, i fins i tot al llarg d’un mateix matí. Un exemple seria la vall d’en Bas.

Pel que fa a les condicions que afecten el conjunt de la comarca, és destacable com ens arriba la tramuntana. Aquest vent no arriba a la mateixa intensitat que a l’Empordà, principalment perquè els Pirineus actuen com a mur de contenció. Això fa que molts de dies que el vent és molt virulent a la costa a nosaltres ens arribi a menys velocitat a altituds fins a 1500 i 2000 metres que ens permeten travessar la serralada del Corb a una velocitat correcte per tenir una durada d’una hora i mitja i aterrar sense perill.

Tot i els coneixements i l’experiència acumulada, cal tenir clar que cada dia és diferent. Els vents no es mouen mai exactament a la mateixa velocitat ni en la mateixa direcció, fet que fa impossible aplicar una ciència exacta al vol en globus. I precisament això és part de l’encant: per als pilots, cada vol és un repte nou, una aventura irrepetible on res no es repeteix del tot.

Ja ho saps, doncs:

Deixa’t portar pel vent i viu una aventura única!

Fes la reserva del vol en globus aquí!

Fes la reserva del vol en globus amb allotjament aquí!

Més informació de la Garrotxa aquí!