La castanyada

La globalització ha fet que s’incorporin festivitats d’altres països a les nostres vides i es vagin perdent tradicions locals menys mercantilitzades. Festes assenyalades per les generacions passades com la castanyada, són apartades per diades més atractives aparentment per les noves generacions com pot ser el Halloween.

Una transició que no es fa d’un dia per l’altre, la meva experiència personal pot ser un exemple. A casa des de tota la vida hem fet la castanyada, una tradició que comença al matí anat a buscar les castanyes al bosc. Amb molta cura hem de treure les castanyes ben protegides per una pellofa plena de punxes. Un cop el cistell és ple i amb algunes punxades al dit, ja es pot tornar cap a casa per fer els panellets.

Amb el foc a terra encès, tota la família ens posem a preparar aquests dolços fets amb una massa de sucre i ametlla o una massa de patata o moniato. Un cop feta tota la massa toca arrebossar els panellets de pinyons o ametlla picada i cap al forn. Aquests dos serien els més típics, però hi ha mil i una varietats d’aquest postra.

Acabada la feina és hora de dinar amb una bona sobretaula per esperar que siguis mitja tarda quan ens fiquem a torrar les castanyes al foc a terra. Mentre una persona s’assaja les castanyes perquè no es cremessin d’un costat amb una paella amb un mànec llarg per no cremar-nos, l’altra va tirant un rajolí d’aigua per hidratar-les. Aprofitant les brases del foc coem els moniatos, que amb el temps de fer les castanyes ja estan ben cuits.

Quan les castanyes estan ben torrades, s’emboliquen totes amb un paper de diari perquè estiguin ben calentes a l’hora de menjar-les. La taula del menjador es despara per poder-la tornar a omplir de panellets, castanyes, moniatos i un porró amb vi dolç.

Ja només queda gaudir d’aquell menjar de temporada amb la companyia de família i amics. Una gran diada compartint converses, rialles, menjars i coneixements.

Per altra banda, a més de viure aquesta tradició dels països catalans, també en el seu temps seguíem la tradició anglosaxona del Halloween. La nit del 31 de novembre ens disfressàvem de personatges ben estrambòtics per tal d’anar casa per casa a demanar caramels. Cal dir que la meitat de les cases no tenien caramels i ens donaven els dolços que podien.

Aquesta generació que hem pogut viure les dues festivitats, tant Halloween com la castanyada. Ara en passar els anys ens trobem que una seria de persones no segueixin la tradició local, no és el meu cas, i que a conseqüència no l’ensenyin a les pròximes generacions. Creant una cadena que de mica en mica a còpia de passar generacions es vagi perdent una festa tan arrelada en el seu temps i que ha sigut absorbida per una festivitat molt més comercialitzada.

Ja ho sabeu, doncs:

MANTENIM LES TRADICIONS I TOTS A MENJAR MOLTES CASTANYES

Feu la reserva de la promoció tardor aquí!